Part teòrica:
El cavall actual de gènere Equus és fruit d'una llarga evolució que començà al periòde eocè de l'era terciària (fa uns 70 milions d'anys).
En aquella època visque l'Eohippus, animal de la mida d'una gineu o gos petit, que presentava quatre dits davant i tres darrere, i habitava als boscs pantanosos d'Amèrica del Nord i d'Europa (uns 20kg i 30cm d'alçada).
A partir d'aquest Eohippus és reproduí una llarga evolució, s'significada per l'augment de talla i per una reducció progressiva del nombre de dits, que va acabar en el cavall actual del gènere Equus, amb un sol dit funcional.
Els exemplars que van sobreviure van començar a extendre's des de Àsia fins a Europa i l'Àfrica essent els antessesors del cavall que avui en dia coneixem com Equus Caballus.
Part pràctica:
-Primera activitat del dia:
La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.
-Segona activitat del dia:
La segona activitat del dia consistia en anar a la pista rodona i començar a muntar el cavall al pas i practicar la tècnica d'aixecar-se.
Després vam practicar el mateix, però aquest cop al trot.
-Tercera activitat del dia:
La tercera activitat del dia consistia en agafar cadascú el cavall que en Pau otorgava, i s'havia de netejar adequadament, possar sella i brida. Una vegada posat i revisat per la Rosa o en Pau, ja podies pujar al cavall. Una vegada fet això, vam començar una petita ruta d'uns 50 minuts (al pas i al trot).
Quan vam arribar a la hípica un altre cop vam haver de treure-li tot el material al cavall, netejar-lo una mica i deixar-ho al seu pàddock.
El cavall actual de gènere Equus és fruit d'una llarga evolució que començà al periòde eocè de l'era terciària (fa uns 70 milions d'anys).
En aquella època visque l'Eohippus, animal de la mida d'una gineu o gos petit, que presentava quatre dits davant i tres darrere, i habitava als boscs pantanosos d'Amèrica del Nord i d'Europa (uns 20kg i 30cm d'alçada).
A partir d'aquest Eohippus és reproduí una llarga evolució, s'significada per l'augment de talla i per una reducció progressiva del nombre de dits, que va acabar en el cavall actual del gènere Equus, amb un sol dit funcional.
Els exemplars que van sobreviure van començar a extendre's des de Àsia fins a Europa i l'Àfrica essent els antessesors del cavall que avui en dia coneixem com Equus Caballus.
- El cavall del bosc: de tipus sòlid, amb cap i casc grans, és molt possible que fos el fundador del cavall de sang freda i races de tir.
- El cavall de l'altiplà: de tipus més fi, antessesors dels petits i resistens cavalls mongols semisalvatges.
- El cavall de l'estepa: d'un tipus més lleuger, va originar les races orientals, com l'àrab i el barb, els quals són els antessesors del pura sang.
- El cavall de la tundra: era de tipus gran i pesat, com el yukata provinent de les regions polars, sembla ser l'únic descendent.
El tarpan, és un cavall que va viure al Sud de Russia fins al segle XIX, no pot ésser considerat com un cvall salvatge, ja que es va originar a partir dels cavalls domèstics escapats i és va extingir.
- Tarpans recreats: la raça de cavalls de Heck era un cavall domesticat.
Actualment, hi ha un sol cavall salvatje, el przewalskii, descobert al 1879, que habita a les planes de l'Àsia central.
És l'únic cavall que mai ha estat dometicat.
Linned va classificar als cavalls domèstics el 1758 en l'espècie Equus Caballus, encara que el nom específic que preval actualment és Equusferus.
Els cavalls pertanyen a la família dels èquids, a la qual hi trobem també als àses, l'onogre, zebres... gèneres similars als cavalls.
El cavall ja vivia en estat domèstic 2000 anys aC, i s'ha estès per tot el món, i s'ha adaptat a tota mena de terrenys i de climes, la qual cosa explica la gran varietat de races existents.
Ha estat i és utilitzat per l'home de maneres molt diverses:
-Com animal de tir (lleuger i pesant).
-Per arrossegar carruatges.
-Com animal de sella.
-I també com aliment.
-El cavall de tir pesat: és molt gros i pot pesar entre 200 i 1000kg. I d'1,60 a 1,80 metres d'alçada a la creu. Eren emprats antigamentpels militars en artilleria pesant.
-El cavall de tir lleuger: solen fer de mitjana 1,55 metres d'alçada a la creu. I tenen un pes de 400 a 600kg.
Actualment són emprats pels pagesos per a feines de camp, per tirar carros.
Antigament eren emprats per a tirar diligencies, per als correus i l'artilleria lleugera.
-Els cavalls de sella: són lleugers (uns 350kg) i fan d'1,40 a 1,55 metres a la creu.
Pertanyen sobretot a les races Àrab i pura sang.
Han estat molt emprats en temps de guerra, i actualment en equitació, en casa i curses.
-Els cavalls nans: que reben el nom de poni, són revinguts i petits (alça menys d'1 metre a 1,45 metres) però molt resistents i soferts.
Són animals de cap fi, coll fort i crinera abundant.
Una manera de classificar als cavalls és segons el seu temperament, podem trobar cavalls de sang freda, calenta i tèbia.
- Els cavalls de sang freda: temperament tranquil, normalment formen part de races pesades.
- Els cavalls de sang tèbia: són el resultat de la creua entre cavalls de sang freda i calenta, ofereixen tranquilitat i docilitat pròpia del de sang freda i l'agilitat i la lleugferesa dels darrers.
- Els cavalls de sang calenta: temperament nervios i més agressiu.
Part pràctica:
El primer que vàrem fer va ser crear tres grups.
-Primera activitat del dia:
La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.
-Segona activitat del dia:
La segona activitat del dia consistia en anar a la pista rodona i començar a muntar el cavall al pas i practicar la tècnica d'aixecar-se.
Després vam practicar el mateix, però aquest cop al trot.
-Tercera activitat del dia:
La tercera activitat del dia consistia en agafar cadascú el cavall que en Pau otorgava, i s'havia de netejar adequadament, possar sella i brida. Una vegada posat i revisat per la Rosa o en Pau, ja podies pujar al cavall. Una vegada fet això, vam començar una petita ruta d'uns 50 minuts (al pas i al trot).
Quan vam arribar a la hípica un altre cop vam haver de treure-li tot el material al cavall, netejar-lo una mica i deixar-ho al seu pàddock.
