dissabte, 23 de novembre del 2013

UD1: El Cavall - 19 de Novembre de 2013

1.1 Evolució i tipus de cavalls.



Part teòrica:


El cavall actual de gènere Equus és fruit d'una llarga evolució que començà al periòde eocè de l'era terciària (fa uns 70 milions d'anys).

En aquella època visque l'Eohippus, animal de la mida d'una gineu o gos petit, que presentava quatre dits davant i tres darrere, i habitava als boscs pantanosos d'Amèrica del Nord i d'Europa (uns 20kg i 30cm d'alçada).
A partir d'aquest Eohippus és reproduí una llarga evolució, s'significada per l'augment de talla i per una reducció progressiva del nombre de dits, que va acabar en el cavall actual del gènere Equus, amb un sol dit funcional.

File:Horseevolution-es.png



Els exemplars que van sobreviure van començar a extendre's des de Àsia fins a Europa i l'Àfrica essent els antessesors del cavall que avui en dia coneixem com Equus Caballus.


  • El cavall del bosc: de tipus sòlid, amb cap i casc grans, és molt possible que fos el fundador del cavall de sang freda i races de tir.

  • El cavall de l'altiplà: de tipus més fi, antessesors dels petits i resistens cavalls mongols semisalvatges.

  • El cavall de l'estepa: d'un tipus més lleuger, va originar les races orientals, com l'àrab i el barb, els quals són els antessesors del pura sang.
  • El cavall de la tundra: era de tipus gran i pesat, com el yukata provinent de les regions polars, sembla ser l'únic descendent.

El tarpan, és un cavall que va viure al Sud de Russia fins al segle XIX, no pot ésser considerat com un cvall salvatge, ja que es va originar a partir dels cavalls domèstics escapats i és va extingir.

  • Tarpans recreats: la raça de cavalls de Heck era un cavall domesticat.
Actualment, hi ha un sol cavall salvatje, el przewalskii, descobert al 1879, que habita a les  planes de l'Àsia central.
És l'únic cavall que mai ha estat dometicat.


Linned va classificar als cavalls domèstics el 1758 en l'espècie Equus Caballus, encara que el nom específic que preval actualment és Equusferus.
Els cavalls pertanyen a la família dels èquids, a la qual hi trobem també als àses, l'onogre, zebres... gèneres similars als cavalls.

El cavall ja vivia en estat domèstic 2000 anys aC, i s'ha estès per tot el món, i s'ha adaptat a tota mena de terrenys i de climes, la qual cosa explica la gran varietat de races existents.
Ha estat i és utilitzat per l'home de maneres molt diverses:
     
     -Com animal de tir (lleuger i pesant).
     -Per arrossegar carruatges.
     -Com animal de sella.
     -I també com aliment.

-El cavall de tir pesat: és molt gros i pot pesar entre 200 i 1000kg. I d'1,60 a 1,80 metres d'alçada a la creu. Eren emprats antigamentpels militars en artilleria pesant.

-El cavall de tir lleuger: solen fer de mitjana 1,55 metres d'alçada a la creu. I tenen un pes de 400 a 600kg.
Actualment són emprats pels pagesos per a feines de camp, per tirar carros.
Antigament eren emprats per a tirar diligencies, per als correus i l'artilleria lleugera.

-Els cavalls de sella: són lleugers (uns 350kg) i fan d'1,40 a 1,55 metres a la creu.
Pertanyen sobretot a les races Àrab i pura sang.
Han estat molt emprats en temps de guerra,  i actualment en equitació, en casa i curses.

-Els cavalls nans: que reben el nom de poni, són revinguts i petits (alça menys d'1 metre a 1,45 metres) però molt resistents i soferts.
Són animals de cap fi, coll fort i crinera abundant.

Una manera de classificar als cavalls és segons el seu temperament, podem trobar cavalls de sang freda, calenta i tèbia.

  • Els cavalls de sang freda: temperament tranquil, normalment formen part de races pesades.
  • Els cavalls de sang tèbia: són el resultat de la creua entre cavalls de sang freda i calenta, ofereixen tranquilitat i docilitat pròpia del de sang freda i l'agilitat i la lleugferesa dels darrers.
  • Els cavalls de sang calenta: temperament nervios i més agressiu.


Part pràctica:


El primer que vàrem fer va ser crear tres grups.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en anar a la pista rodona i començar a muntar el cavall al pas i practicar la tècnica d'aixecar-se.

Després vam practicar el mateix, però aquest cop al trot.

-Tercera activitat del dia:

La tercera activitat del dia consistia en agafar cadascú el cavall que en Pau otorgava, i s'havia de netejar adequadament, possar sella i brida. Una vegada posat i revisat per la Rosa o en Pau, ja podies pujar al cavall. Una vegada fet això, vam començar una petita ruta d'uns 50 minuts (al pas i al trot).
Quan vam arribar a la hípica un altre cop vam haver de treure-li tot el material al cavall, netejar-lo una mica i deixar-ho al seu pàddock.




diumenge, 17 de novembre del 2013

UD3: Protectors i Benes - 12 de Novembre de 2013

Primer de tot vàrem fer un repàs de tot el fet anteriorment per poder enrecordar-nos de tot i poder posar-lo en pràctica.
I vàrem fer una fitxa per recordar les parts del material del cavall.

Selles, accessòris i martingales: tipus, col·locació i ajust, manteniment bàsic.

Part teòrica:

-Protectors i benes:

És fan servir peruqè els cavalls no és facin mal a les extremitats. Hi han benes de diferent amplada, longitud i materials, pels diferents usos que poden utilitzar-los.



-Benes de treball:

Són molt elàstiques, d'uns 10 cm d'amplada i estan fetes d'una mescla de cotó i elàstic amb cintes (tires) de cotó. S'utilitzen per donar suport i protecció al cavall quan està treballant. Freqüentment en "cros country" o salt d'obstacles, quan els protectors no són segurs o insegurs.



-Benes de descans o de viatje:

Són més amples i d'un material lleugerament elàstic, llana, cotó o sintètic. Poden tenir cines de cotó o belcro per cordar-les. És poden utilitzar a la quadra per donar calor, per donar subjecció després d'un dia dur de competició.



-Benes de cua:

Són una mica manys elàstiques que les de treball. Però d'un material similar, amb una amplada de entre 7 i 8 cm amb llasos de cotó per lligar-les. S'utilitzen per protegir la cua durant el viatje, no es pot deixar posada durant molt de temps.



-Salvacues:

És pot possar sobre una bena de cua si el viatje és curt, però si el viatje és llarg és té que possar sol, sense cap bana a sota. Pot ser de llana, cotó o de material sintètic, i és poden subjectar amb civelles.

-Salvanuques:

S'utilitzen quan el cavall no té molt espai al camió o mitja de transport, i si el cavall és alt i tendeix a resistir-se quan puja al camió.

-Protectors de garrons i genolls:

Els genolls i els garrons són parts vulnerables quan viatja, ja que el cavall pot perdre l'equilibri i entrabancar-se o colpejar les articulacions conta qualsevol obstacle.



-Protectors de garreta i tendons:

N'hi han de diferents tipus en funció de l'activitat del cavall.

  • Campanes, van als anteriors.
  • Protectors garreta, van als posteriors (darrere).
  • Protectors tendons, van als anteriors (davant).
-Protectors campanes:

N'hi han de diferents forme si mides i de molt materials diferents, són una alternativa ràpida i senzilla a le sbenes però no ofereixen el mateix grau de recolzament.


-Protectors de treball (garreta i tendons):
  • Tendonera: posades per a la subjecció dels tensdons durant el treball intens. S'usen en esl anteriors per a la protecció dels tendons i delspossibles cops en els posteriors.

-Protectors de salt (garreta i tendons):

Són protectors per mans i peus amb una capa exterior forta i dura per pretegir dels impactes, neoprè interior encoixinet per absorbir l'impacte. Tancaments noramls amb belcro que asseguren un perfecte ajust sobre qualsevol circumstància.


-Recomanacions per el manteniment:

Les benes de les extremitats és poden rentar a  mà o a màquina, tant sobint com sigui necessàri i plantxar-les per evitar que les arrugues facin pressió quan es cordin al voltant de les potes del cavall.

-Com lligar el cavall:

Un cop hem possat correctament la cabeçada de quadra, procedim a lligar el cavall al cordill de l'anella corresponent. La llargada de la corda de la cabeçada al cordill de l'anella ha de ser la correspondent a la longitud del coll (de la nuca a la creu), s'ha de tenir en compte que el cavall no es senti lligat.

-Nus de seguretat:


-Com portar el cavall a peu:


-Neteja de l'equip:

Qualsevol material de pell s'ha de possar greix o de manera habitual.Els protectors poden ser raspatllats o netejats amb un drap.
  1. Esponja.
  2. Sabó per cuir.
  3. Greix per cuir.
  4. Olis per cuir.

-Material de cuir:

S'ha de treure la bruticia i la suor per les dues cares de les corretjes amb una esponja, sabó i poca aigua.
Desp´res s'ha d'aplicar greix o qualsevol producte amb cera per nodrir el cuir i que tingui elasticitat, si estès molt sec s'ha de fregar molt bé perquè entri el greix.

-La cabeçada:

És preferible desmontar-la tota per revisar que estigui en condicions.

-La muntura:

Desmuntar la cingla i els gambels.


Part pràctica:

El primer que vàrem fer va ser crear tres grups.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en anar a la pista rodona i començar a muntar el cavall al pas i practicar la tècnica d'aixecar-se.
Després vam practicar el mateix, però aquest cop al trot.

-Tercera activitat del dia:

La tercera activitat del dia consistia en agafar cadascú el cavall que en Pau otorgava, i s'havia de netejar adequadament, possar sella i brida. Una vegada posat i revisat per la Rosa o en Pau, ja podies pujar al cavall. Una vegada fet això, vam començar una petita ruta d'uns 50 minuts.
Quan vam arribar a la hípica un altre cop vam haver de treure-li tot el material al cavall, netejar-lo una mica i deixar-ho al seu pàddock.

diumenge, 10 de novembre del 2013

UD3: La Montura / Sella - 05 de Novembre de 2013

Primer de tot vàrem fer un repàs de tot el fet anteriorment per poder enrecordar-nos de tot i poder posar-lo en pràctica.


Selles, accessòris i martingales: tipus, col·locació i ajust, manteniment bàsic.

Part teòrica:

-Les muntures angleses:

Entenem per muntures o selles angleses totes les que estàn constrïdes de la meteixa manera, encara que depenent de la seva forma seràn adequades per practicar diferents discipines.

-Tres tipus de muntura anglesa:




  • Muntura de doma: Faldons llargs i verticals per facilitar la posició estirada de la cama. Màxim contacte amb el cavall (la cingla curta evita les civelles a sota de la cama i en alguns models falta el fals faldó).
    Seient profund per facilitar l'acompanyament dels moviments del cavall.
    En molts models una sobrecingla cosida als faldons evita que es pugui moure.



  • Muntura de salt: Faldo avançat per recollir i donar suport al genoll del gentet. Seient pla per facilitar la rebuda del salt. Cingla llarga i cingladors curts per mantenir una millor subjecció de la muntura.
  • Muntura mixta: Forma intermèdia de les anteriors, apta per a la pràctica de diferents disciplines de nivell bàsic.


    • Muntura de ruta: Podem trobar diferent models, com poden ser las de cua, western i McLelan... Les seves característiques són en general: gran capacitat de càrrega, bon repartiment del pes a sobre el dors del cavall i fàcil manteniment.



    A part d'aquest tipus esmentats en podem trobar d'altres com la muntura d'hipòdrom, que amb una màxima lleugeresa són la mínima expresió del que sería un muntura anglesa; la muntura d'exhibició, muntura hipoteràpia, muntura per amazona, que disposa d'unes banyes per recolzar les cames i poder mantenir l'equilibri.


      -Els dessuadors o suadors:

      Peça de roba que es posa davall la sella per protegir l'esquena del cavall; absorbir la suor.
      • Dessuador amb butxaca:
      • Dessuador per doma:
      • Manta dessuadora:
      -Els protectors de dors:

      Peça d'escuma i d'altres materials que es posa sobre el dessuador i sota la sellaper protegir l'esquena de l'animal i donar més comoditat al genet.



      -Estreps de seguretat:

      N'hi han de diferents formes. Poden portar seguretat o no. Van agafats a les estriveres i aquestes a la sella.



      -Fusta i tralla:


      -Esperons:


      -Mantes:

      El cos del cavall durat l'hivern cobreix d'un pèl llarg que el protegeix del fred. Durant la primavera el va perdent i a l'estiu és queda amb un pèl curt. Els cavalls quan treballes transpiren molt amb el pèl de l'hivern i aquesta suor pot trigar molt en eixugar-se. El que pot provocar que el cavall es refredi. Per aquest motiu en moltes ocasions, els cavalls s'esquilen, en aquets casos el cavalls s'han de protegir del fred, i per això s'utilitzen les mantes.
      S'utilitzen múltiples materials, dissenys i formes d'ajustar els diferents tipus de mantes, utilitzades per a diverses ocasions.
      La manta abrigarà més o menys depenent de la funció.
      La funció de la utilització:
      • Manta de dia: S'utilitza entre temps, sota una manta si fa molt de fred.

      • Manta de quadra: S'utilitza al box, no fa falta que siguin impermeables, però solen ser transpirables perquè el cavall no suii.

      • Manta de pàddock o d'exterior: Sóm impermeables i molt calentes.

      -Com posar la manta: (hem de tenir en comte que podem trobar diferents tècniques).
      1. Agafes la manta doblegada i ho poses sobre el dors del cavall sense desplegar-ho (perque el cavall no s'espanti).
      2. Desdoblegues la manta i la situes al lloc correcte.
      3. Lligues les cordes de la part davantera.
      4. Lligues les cordes per sota la panxa formant una creu.
      5. Lligues les cordes al voltant de cada cama (no totes tenen).

      Part pràctica:

      El primer que vàrem fer va ser crear tres grups.

      -Primera activitat del dia:

      La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.

      -Segona activitat del dia:

      La segona activitat del dia per al nostre grup consistia en netejar al cavall, tant com netejar el cabell, cos, cames i cascs.
      Una vegada fet això haviem de posar la sella diverses vegades per anar practicant, al igual que les brides que va ser la priemra vegada que vam col·locar-les per primer cop sols.

      -Tercera activitat del dia:

      La tercera activitat del dia per al nostre grup consistia en un cop netejades les quadres i preparat el cavall, anar a muntar.
      L'activitat consistia en primer entrar a la pista gran amb el cavall agafat per les regnesi nosaltres caminant i donar unes quantes voltes per la pista.
      Quan en Pau va dir  que paressim, vam haver de mirar la mida dels estreps, una vegada estaven a la nostre mida, ens va dir que ens montessim al cavall.
      Una vegada muntats, vam començar a donar voltes per la pista, i en Pau ens anava dient que anessin arramats a la valla i així ens obligava a corretgir la direcció del cavall.
      Un cop ja estàvem acostumats, en Pau va col·locar diversos conos al llarg de la pista, per poder fer ziga-zaga, per millorar el control del cavall.
      Una vegada acabada aquesta activitat, ens va fer baixar del cavall, i així en Pau va donar per finalitzada l'activitat de muntar.