dijous, 1 de maig del 2014

UD10: Tècniques d'equitació - 29 D'abril de 2014

Part Teòrica:

10.4 Tècnica de muntada en terrenys de diferents dificultat.

Per equilibrar-se en terrenys variats s'ha de tenir en compte:

-Quan trobem terrenys que fan pujada, el cavall ha d'empènyer amb força amb els posteriors. Per això hem d'alliberar pes dels ronyons.
El posarem al pas, ens posarem en equilibri a sobre dels estreps i el tronc vertical.
Si la pendent és molt forta ens haurem d'equilibrar agafant-nos momentàneament a la crin, si ens quedem asseguts amb el cos endarrere estarem molestant al cavall als ronyons impedint que pugui avançar còmodament.

-Als descensos o baixades, haurem de reduir la marxa, posar el cos recte i recolzar-nos bé sobre els estreps, podem recolzxar la mà sobre la creu.

10.5 Tècnica de superació d'obstacles.

Tenim diferents tipus d'obstacles: els mòbils, els fixes i els naturals.

Els obstacles maturals són els que trobem a la natura, seria com una prova de PTV (prova de terreny variat del TREC).

No hem de tenir més dificultat com la que podem trobar en les pujades i baixades dels terreny, o la superació de tronc a terra, o el pas d'un riu. Avançar o retrassar el cos, posar el pes als estreps alliberant la càrrega de l'esquena del cavall, deixant les regnes més llargues perquè el cavall pugui equilibrar-se millor... Aquest tipus d'obstacles es pasen al pas.

10.6 Girs, canvis de direcció i pas enrera.

Els girs: es poden fer amb una regna a cada mà o amb les dues regles amb una sola mà.
Al nostre cas agafem una regna amb cada mà:  abans de fer el gir pròpiament dit amb de dirigir la nostre mirada i moure lleugerament el tronc cap allà on anem a fer el gir, d'aquesta manera ja li estem indicant al cavall la nostre intenció.

Gir cap a la dreta: 
-Mirada i tronc cap allà on volem girar.
-Girem els canells cap amunt, la mà dreta s'obre cap a la dreta i la mà esquerra s'avança per deixar que el coll del cavall s'encorbi cap a la dreta.
-Les cames mantenen la impulsió perquè el cavall no pari. Durant el gir les nostres espatlles han d'estar alineades amb les del cavall i al final del gir tornem a la posició normal.
Els canvis de direcció: per girar correctament el cavall ha de ser flexible i encorbar-se cap al costat on està girant i per poder fer-ho s'ha d'utilitzar correctament les ajudes.
Canvi de direcció cap a la dreta:
-Tronc orientat cap a la dreta, mà dreta oberta cap a la dreta, mà esquerra lleugerament avançada perquè el coll del cavall pugui encorbar-se.

-La cama dreta (interior) queda a l'alça de la cingla per mantenir la impulsió, actua com un eix perquè el cavall pugui encorbar-se.
La cama esquerra (exterior) es retrassa lleugerament i és manté perque els posteriors del cavall no es desplacin cap a fora.
-Normalment el pes del cos del genet es col·loca lleugerament sobre la natja interior del cavall.
El pas endarrere: el pas endarrere és un moviment de retrocés fat en bípedes diagonal. Les extremitats s'han daixecar clarament.

10.7 Diferents activitats que es poden fer amb un cavall.

Disciplines eqüestres. Tenim les disciplines olímpiques i altres disciplines.

DISCIPLINES OLÍMPIQUES:

  • Concurs de salt d'obtacles (CSO), també s'anomenta concurs hípic. Consisteix en saltar (en un temps determinat) els obstacles posats en un recorregut sense tirar-ne cap.
  • Concurs de doma clàssica: El genet ha de realitzar en els 3 aires un conjunt de figures estipulades.
  • Concurs complert d'equitació (CCE), el genet ha de realitzar una reprise de doma clàssica, un o més recorreguts de salt d'obstacles en pista.
En la doma clàssica els moviments es converteixen en un espectacle on es mostra la bellesa i sensibilitat, tant del cavall com del genet.
Aquest tipus de prova te lloc en una pista tova de 60x20m.
Tres jutges son els que avaluen els moviments del cavall.
Respecte a l'estètica del animal durant la competició, es pot agafar la crin i la cua amb trenes o monyons, però està prohibit posar venes, protectors o portar fusta.





















Les lletres dal voltant de la pista s'utilitzen com a referència per realitzar les figures.

ALTRES DISCIPLINES:

  • Concurs d'enganxes": es pot fer amb un, dos o tres cavalls que fan un reprise de doma clàssica, una marató amb obstacles naturals i un recorregut de maneig.
  • Volteig: es pot fer en linea recta o fent cercles, el genet ha de fer sobre al cavall unes figures determinades.
  • Les proves de raid: són recorreguts de 30 a 160km on els cavalls han de passar diferents controls veterinàris.
  • TREC (tècniques de recorregut eqüestre de competició): el trec es la disciplina que recull totes les habilitats que un bon genet ha de dominar per realitzar recorreguts o rutes equëstres pel camp. Es un conjunt de 3 proves: POR/PAR/PTV.
  • Prova d'orientació i Regularitat (POR): consisteix en un recorregut en el camp de 40/60km amb un traçat i controls secrets a realitzar en diferents aires predeteminats per l'organització i amb l'única ajuda d'una brúijola i un mapa.
  • Prova d'aires (PAR): Recorregut d'un passadir de 150m de llarg i 2m d'ample a realitzar a galop curt i a pas llarg en un temps estipulat sense canvis d'aire i sense trepitjar els limits del sender tant a l'anada com a la tornada.
  • Prova en Terreny Variat (PTV): Recorregut en camp amb 12/16 obstacles o proves que valoraran l'efectivitat i l'estil amb que el cavall i el genet resolen l'obtacle o prova a realitzar.
  • Jocs de ponis: son jocs eqüestres d'habilitat, és fa molt a Anglaterra.
  • El polo: El polo es un del pocs esports del món del cavall que es fa per equips i que es pot jugar sense diferència de sexe. Es juga en equips de quatre contra quatre i es tracta de marcar gola, donant cops a una pilota amb un taco, a sobre d'un cavall.



  • Horseball: Els jugadors competeixen per una pilota amb sis corretges de cuir per marcr cistella al camp contrari per un minim de tres pasades. El joc es desenvolupa en dos poriodes de 10 minuts amb un descans de 3 minuts. El llançament d'un servei de banca es fa com un touche de rugbi.
    Tots els cavalls han d'estar en la meteixa direcció que el portador de la pilota, està prohibit acostar-se a un jugador en un angle major de 45º.
    La regla de "dos tres" exergeix a cada equip per fer tres passades entre tres jugadors diferents abans d'anotar.
    Regla "deu" limita el temps de possessió per un sol jugador en 10 segons.



  • Doma natural: La doma natural, es basa en la observació cientifica de la forma en la que els cavalls interactuen espontaniament entre la manada. El seu comportament, el seu llenguatges corporal, es la clau per entrendre a seva manera de fer les coses.
    Si coneixem com es la perfeccio del entorn en un cavall, com funciona el seu sentit i les contruccions mentals, els podem preparar per mantenir una relació harmònica amb el genet, facilitant la monta. Necessitem comprendre com oensa i actua un cavall en el seu hàbit. Això ens permetira comunicar-nos amb claretat amb ell.

Tècniques pel tractament de persones amb diferents discapacitats:

  • Hipoteràpia: Consisteix en aprofitar els principis terapèutics del cavall per tractar persones amb discapacitat. Es basa en aspectes com la transmissió d'impulsos ritmics i el moviment tridimensional. Les sessions son portades per un fisioterapeuta.
  • Equitació terapèutica: A través del contacte amb el cavall i de la motivació que l'animal genera, busca solucions als problemes d'aprenentatge i adaptació que presenten les persones afectades amb alguna discapacitat. Augmenta la motivació, estimula l'afectivitat, millora l'atenció i la consentració o ajuda a l'aprenentatge pautat d'accions.
  • Equinoteràpia social: Disciplina eqüestre que aprofita la relació afectiva que s'estableix amb el cavall per ajudar a persones amb problemes d'adaptació social a superar els seus conflictes i així integrar-se de forma normalitzada a la societat. Es recomana l'equinoteràpia com a teràpia complementària, sense ser uns substitució d'altres tractaments. S'han vist millores en persones autistes i nens amb paràlisis celebrals, amb dificultats sensorials i paraplègiques.
    Encara que actualment no hi ha constatacions científiques d'aquestes millores.

Part Pràctica:




El primer que vàrem fer va ser crear dos grups, ja que estava plovent.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.
Després vam estar practicant de posar protectors tant del davant com del darrere i després a posar benes.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en netejar el cavall molt bé, i anar a fer una ruta pel camp. Ja de tornada en Ruben ens feia fer de guias un per un.


diumenge, 27 d’abril del 2014

UD10: Tècniques d'equitació - 22 d'Abril de 2014

Part Teòrica:

10.2: Les ajudes: tipus efectes i utilització.
Per comunicar-nos amb el cavall i donar-li instruccions, podem utilitzar diferents mitjans que es diuen "les ajudes", que podran ser naturals o artificials:

  • Ajudes naturals: mans/cames/pes del cos/veu
El pes del cos es transmet a través del pes que apliquem al seient, ens permetrà controlar l'equilibri.
La veu permet comunicar-nos, donanr recompensa i tranquil·litzar al cavall o per renyar-lo.

  • Ajudes artificials: s'utilitzen per reforçar o millorar la precició de l'acció de les cames: fusta/esperons/tralla
Com utilitzem les ajudes naturals:
-Per anar endevant: cames i pes del cos.
-Per més velocitat: cames i pes del cos.
-Per menys velocitat: mans i pes del cos.
-Per girar: mans, cames i pes del cos.
-Recompensar al cavall: mans i veu.

-Per avançar: S'ha de demanar impulsió al cavall i mantenir-la.
     
        -Per fer-ho:
S'ha d'utilitzar les 2 cames al costat de la cingla, fent pressions lleugeres i intermitents amb els bessons "sense donar patades". Si el cavall no obeeix, repetim les mateixes accions amb més energia. Si segueix sense fer cap es pot utilitzar la fusta, però mai amb excés.
Quan el cavall avança, hem d'acompanyar el moviment del cavall amb el nostre pes del cos al seient.

L'acord de les ajudes: perquè el cavall pugui realitzar correctament el moviment que volem, el genet ha d'utilitzar diferents ajudes que s'han de conjuntar perfectament.
El que és bàsic és que no podem donar ordres contradictòries o incomrensibles pel cavall.

El cavall té 3 aires naturals quan es desplaça: el pas, el trot i el galop.

-Es diu que un aire és marxat, sempre que tingui una extremitat que toqui a terra i serà saltat en el moment que cap de les 4 extremitats toqui a terra.

-Es diu que un aire és simètric quan el moviment de les seves extemitats esquerres es repeteixen d'una forma exacte a les extremitats dretes.

-S'anomena bípede a l'associació de 2 extremitats.

  • EL PAS:
    En estat natural del cavall es desplaça al pas la major part del temps.
    És l'aire més lent: entre 6 i 7 km/h.
    El pas és un aire marxat, simètric, de 4 temps idèntics a cada tranc, un per cada casc que es recolza a terra.
    Quan el cavall va al pas, se senten 4 petjades regulars contra el terra.
    Un bon pas és aquell en el que es possible comptar "un, dos, tres i quatre".
    Sempre hi haurà 2 cascs tocant a la vegada, la seqüència serà: peu esquerra, mà esquerra, peu dret, mà dreta.


  • EL TROT:
    El trot és l'aire habitual del treball. És un aire saltat, simètric, de 2 temps idèntics que corresponen a les batudes dels 2 bípedes diagonals.
    La velocitat del trot és aproximadament el doble del del pas: 14 o 15 km per hora.
    El trot té 2 temps, en el que el cavall mou el peu esquerre, mà dreta, peu dret i mà esquerra. El coll s'escurça i queda quiet.
    Un bon trot serà aquell que puguem comptar: "un, dos, un, dos".


  • EL GALOP:
    És l'aire més ràpid que el pas: entre 20 i 30 km per hora, en curses poden obtenir una velocirtat punta de 60km/h.
    El galop és un aire saltat, oscil·lant i asimètric, composat de 3 temps seguits d'un moment de suspenció.
    El cavall pot galopar a la dreta o a l'esquerra en funció del bípeda lateral que avanci més  que l'altre.
    És l'aire de tres temps. Hi ha un moment de suspenció, que és quan el cavall té els 4 cascs a l'aire.

    Animació del galop





10.4: Tècnica de muntada en terrenys de diferent dificultat.

En terreny variat haurem de tenir en compte diferents aspectes:

Les pujades i les baixades, els bassals d'aigua i rius, els obstacles que anem trobant, les dificultats de visibilitat...

-No entrarem mai dintre de un bassal d'aigua o riu si no veiem la profunditat. Sempre és millor passar pel mig  que no pels costats, ja que el  cavall podria relliscar.
-Si portem alforges, hem de vigilar quan passa pels corriols estrets, ja que es poden enganxar.

-Els obstacles petits es poden passar al pas: un tronc, branques...
-A les pujades evitar galopar.

-A les baixades s'ha d'anar al pas per evitar que el cavall es deici portar per la baixada i podria ser perillós.
-Quan hi hagi passos profunds o amb fang, donar llibertat al coll del cavall, ja que l'utilitza per equilibrar-se.
-Al camp hauríem d'evitar anar molt de temps al trot sobre la mateixa diagonal, de tant en tant hem de canviar per equilibrar la fatiga muscular del cavall. (això es fa mantenint 2 temps seguits drets o asseguts.
-No galopar per zones que el cavall pugui relliscar: fang, aigua, gebrat...
-Tampoc galopem si hi ha poca visibilitat, ja que un cavall al galop no pot parar de cop.
-Quan tornem d'una sortida, ho farem al pas, perquè el cavall arribi tranquil i sec.

Part Pràctica:



El primer que vàrem fer va ser crear dos grups, ja que estava plovent.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en netejar el cavall molt bé, i anar a donar un passeig amb el cavall a mà, una ruta curta pels voltants d'una durada aproximadament de 15 minuts.

dilluns, 21 d’abril del 2014

8 d'Abril de 2014

Part Teòrica:

Entrega de l'examen teòric fet la setmana pasada.

Part Pràctica:



El primer que vàrem fer va ser crear dos grups.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.
Una professora  ens ha ensenyat a fer més trenes als cavalls.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en anar a la pista quadrada amb en Ruben a treballar la posició al cavall, transicions, tècniques...

1 d'Abril de 2014

Part Teòrica:

Examen teòric del fet fins aquesta data.

Part Pràctica:



El primer que vàrem fer va ser crear dos grups.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.
En ruben ens ha ensenyat a fer trenes als cavalls.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en anar a fer una ruta pel camp.

UD10: Tècniques d'equitació - 25 de Març de 2014

Part Teòrica:

Montada i desmontada del cavall.
Abans de montar apretar la cingla i baixar estreps i després de montar afluixar cingla i pujar estreps.

  • Pas per pas:
    1. Ens col·loquem mirant cap a la cua, a l'esquerra del cavall i les regnes a la mà esquerre. I també a la crin. Peu esquerre en l'estrep.
    2. Posar la mà dreta sobre la sella, i ens impulsem amunt recolzant la major part del per sobre el braç dret.
    3. tirar la cama amunt per sobre del dors.
    4. En sentem sobre la sella i col·loquem el peu dret a l'estrep. Agafant les regnes amb les dues mans.
  • Desmontada:
    1. Treiem els dos peus de l'estrep agafant les regnes amb la mà esquerre, i la mà dreta a la sella.
    2. Inclinem el cos endevant i descansar el pes sobre les mans. I pasem la cama dreta per sobre del dors.
    3. Deixar-te lliscar suaument fins arribar a terra.
    4. Pujar estreps, afluixar cingla, agafar les regnes amb les dues mans pasant-les per sobre el cap del cavall. En el cas de portar fusta la portariem a la mà esquerre.
Seure correctament
El cap a de mirar recte cap endevant i hem e mirar entre les orelles del cavall.
Les espatlles adreçades i relaxades a la vegada.
Esquena recte i seure amb les natjes al punt més centrat de la sella.
Les cames aprop del costat del cavall amb els genolls en contacte amb la sella.
Posseu la punta sobre el ferro de l'estrep i baixar el taló per sota del nivell de la punta.
Les regnes d'han d'agafar sempre a la mateixa distància, amb un contacte suau i constant a la boca del cavall.


Una regna a cada mà
 S'aguanta entre el dit gros i l'index i poden pasar per sota del dit petit o el dit petit i el segon dit.

Les dues regnes amb una mà
Una regna sobre l'altre (La matèixa tèncica).

Posició dels avantbraços
Aquella que permeti una prolongació de les regnes, és a dir, avantbraç, canells i regnes han de ser dues linies rectes que van de la boca del cavall.




Part Pràctica:



El primer que vàrem fer va ser crear dos grups.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en anar a fer una ruta pel camp.

Anatomia i fisiologia bàsica - 18 de Març de 2014

Part teòrica:

Anatomia i fisiologia bàsica.
L'anatomia estudia les característiques físiques del òrgans, aparells i sistesmes, i la fisiologia estudia el seu funcionament.
El cavall com tot ésser viu esta constituit per un comjunt d'òrgans i sistemes que els diferencien d'altres animals.

1. L'esquelet:
L'esquelet del cavall com la resta d'éssers vius està constituit per ossos que s'uneixen entre si a través de les articulacions. La mussió i funció de l'esquelet és la amteixa que en l'ésser humà.
Des ddel punt de vista de la mecànica funcional, la porció de l'esquelet del cavall que té més importància es la que contitueix les extremitats.

Els aspectes més diferenciadors de l'esquelet del cavall són (amb l'humà):
-La falta de clavícula, el que fa que la unió de l'extremitat anterior al tronc sigui exclusivament muscular.

-El desenvolupament del coll.
-El desenvolupament dels ossos metacarpians i metatarcians.
-La reducció de nombre de dits, un sol dit en el suport de cada extremitat.
-El desenvolupament del sistema de suspenció de a gareta.




2. El sistema muscular:
Està contituit per multitud de músculs que tenen la funció de contraure's per produir moviment.
Igual que en el cos humà es classifiquen de contracció voluntària i involuntària. S'uneixen entre ells a través de les articulacions i s'uneixen als ossos a través dels tendons.
Les articulacions es classifiquen com les humanes donant els diferents tipus de moviment i consten de les mateixes parts.
De la mateixa manera que els humans, el sistema muscular s'ha d'escalfar abans de l'exercici i fer un bon traball progressiu per adaptar-los a l'esforç.
De igual forma es poden lesionar per les mateixes causes que els humans, s'han de tenir en compte les càrregues per no sobrecargar.
Cal remarcar la inportància dels tendons flexors del dit, que es troben en la cara posterior de la canya, ja que son els que més és treballen en el suport del pes i per tant, els que més risc tenen de patir lesions. en aquesta feina de sustentació de la garreta, els tendons son auxiliants per un lligament anomenat "suspensors de la garreta". La importància d'aquesta zona per incidències de lesions i funció exigeix un ocneixement anatòmic.

3. Aparell respiratori:
La seva missió principal és proveir a l'organisme l'oxigen i eliminar el CO2.
El cavall es un animal de gran capacitat respiratòria, però és molt sensible a les malalties que afecten a aquest aparell.
És per això que es molt important que el seu box estigui molt ben ventilat amb una renovació d'aire continu, si això no fos possible, es preferible mantenir-lo a l'aire lliure.
Una de les característiques diferents del cavall respecte als altres animals es la incapacitat de respirar per la boca, degut al gran desenvolupament del vel del paladar que també l'impedeix la possibilitat del vòmit. Per contrarestar aquest dèficit, el cavall pot dilatar les narius permetent l'entrada de més aire.

Prevenció de malalties respiratòries:
-Mantenir al cavall en un ambient sa des del punt de vista de la puresa de l'aire.

-Un adequat programa de vacunació.
-Quan hi ha un brot d'una malaltia respiratòria, aïllar adequadament als cavalls.

4. Aparell urinari:
La seva missió es filtrar la sang per eliminar els residus tòxics produits com a conseqüència  de l'activitat dels diferents organs i sistemes. Aquest aparell no presenta cap caracteristica diferent respecte als altres animals que cal remarcar.
El formen: ronyons, úter, uretra i bufeta de l'orina.

5. Aperell reproductor:
La seva missió es possibilitar la combinació de l'espècie. S'anomena al període en que les famelles es mostren receptives a l'aparellament amb el mascle. Les eugues presenten cels de forma periòdica durant tot l'any, excepte a l'hivern alb algunes excepcions. Un cel normal dura uns 7 dies i es repeteix al voltant de cada 21 dies.

El període de gestació de les eugues es de 11 mesos. Són animals que pareixen amb facilitat si els comparem amb altres animals, i generalment tenen una sola cria.
És freqüent la castració dels mascles per facilitar el seu maneig i impedir interferències en la doma. S'ha de fer preferiblement quan el cavall es jove i no provoca una reducció de força, en tot cas, tot el contrari.

6. Aparell circulatori:
El principal objectiu es el transport de substàncies orgàniques: nutrients i oxigen a les cèl·lules i recollir els residus.
entre els aspectes biomecànics diferencials, tenim el sistema valvular de les venes de les extremitats que impedeix que la sang retorni cap enrere, afavorint la circulació.
També cal destacar la circulació del peu, en que els vasos sanguini circulen per l'interior de l'os del peu, el que fa que la pressió del peu del cavall no els aixafa, permetent que es realitzi la nutrició dels teixits encara que es cavalls es mantinguin molta estona de peu (mecanisme que afavoreix ña possibilitat de que els cavalls dormin de peu).

7. Aparell neuroendocrí:
És l'encarregat de realitzar la cordinació de les funcions de tota la resta d'aparells i sistemes el cos.
Consta del sistema nerviós i el sistema endocrí.
    -El sistema nerviós realitza la coordinació mitjançant els estímuls elèctrics.
    -El sistema endocrí realitza la coordinació mitjançant de segregar substàncies.

8. La pell:
És la capa externa que recobreix els animals:
-La seva funció es separar i protegir l'organisme de l'entorn.
-A la pell es localitzen multitud d'òrgans dels sentits, en especial, els tàctils.
-Permeten la termoregulació permetent al cavall que mantinguin una temperatura constant mitjançant la regulació de la sang i la producció de la suor (que quan s'evapora produeix una refigeració).
La pell del cavall es relativament gruixuda i presenta una sèrie d'estructures.
-Els pèls: importants per la regulació tèrmica i per la determinació de color de la capa.
Normalment pateixen processos de manera que permeten reservar la seva capa de pèls en funció de la temperatura exterior (estiu més curt i hivern més llarg).
-Les glàndules sudorípares: produeixen la suor sobre la pell quan la temperatura orgànica augmenta.
-Les glàndules sebàcies: produeixen una substància grassa que ajuda a la impermeabilitzar la coberta de la pell. D'aquesta manera els cavalls es poden mullar sense patir d'anys, sense que l'aigua penetri a les capes internes del pelatje i afectar a la termoregulació.

És una capa molt important pels cavalls que vuien a l'exterior per això no se'ls pot dutxar amb sabó.

Les "cerdes" que són pèls més gruixuts i llargs, són els de la crin, cua o sota la garreta.
La crin té una funció tan clara com la cua, que permet espantar els insectes. I els pèls de la garreta que fa que la suor caigui a terra i no s'acumuli al travados on podrà produir irritació i lesions.


Part Pràctica:



El primer que vàrem fer va ser crear dos grups.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en anar a fer una ruta pel camp.



UD1: El cavall - 11 de Març de 2014

Part teòrica:

1.4 Capes i pelatges dels cavalls.

Particularitats de les capes:
Són aquelles característiques que afecta al color del cavall o a la direcció del pèls però no alteren la denominació de la capa. Poden ser:

     -Particularitats generals: en qualsevol part del cos.

     -Particularitats regionals: quan es presenten només en certes regions: cap i extremitats.

Particularitats generals:
  • Entrepelat: Poquets pèls blancs a alguna porció del cos.
  • Rodat: Agrupacions de pèls diferents  dels de la capa en forma de cercles. Tipics dels tords.
  • Carbonat: Taques de color negre en qualsevol part del cos, si són taques allargades també es diuen tigrat o zebradures.
  • Nevat o blanquejat: Taques de pèls blancs.
  • Mosquejat: Petites taques blanques.
  • Atrutinat: Petites taques de color marró o vermellós.
  • Remolí: Pèls en forma d'espiral, duren tota la vida i els llocs més freqüents són, el cap, el coll, el pit i les illades. (Quan s'ajuntes dos remolins s'anomena espiga).
  • Ratlla de mul: Ratlla de pèls foscos que va de la creu fins a la base de la cua.
Particularitats generals del cap:
  • Cordó o llista: Taca de pèls blancs de forma allargafa que recorre de dalt a baix de la cara del cavall.
  • Taca de carn: És una zona de despigmentació cutània que es sol trobar al voltant dels llavis. S'aprecia una taca de l¡color rosat. Si es troba al voltant de l'ull és tiu "ull de perdiu".
  • Estrella i estel (lucero): taca blanca al front, si es petita es diu estrella i si es gran estel. Quan la taca es tan amplia que supera els limits laterals de la cara es diu carablanc (careto).
Particularitats generals a les extremitats:

  • Calçat:Taca de pèls blancs a la porció inferior de les extremitats. els cascs de les extremitats amb calçat són de color blanc. És diu calçat baix, mig o alt en funció del tamany de la taca.
  • Arminyat: Taques de pèls de color blanc de la capa a la pell que rodeja el casc, normalment amb calçat baix. Els cascs seràn de color dels pèls que el rodegen, si son blancs seràn blancs i si són negres seran foscos...


Part Pràctica:


El primer que vàrem fer va ser crear dos grups.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en anar a fer una ruta pel camp.

UD1: El cavall - 4 de Març de 2014

Part teòrica:

  • Bai:
    -Dilució simple del castany clar.
    -Pèls grocs marró clar.-Extremitats, cirn i cua negres o molt fosc.-Solen tenir ratlla de mul, i alguns cops zebradures.

    Variants:
    -Bai clar.-Bai fosc.-Bai ordinari.
  • Café amb llet o crema (Cremello):
    -Dilució doble de l'alatzà.
    -Anomentat frequüentement albí erròneament (pseudo albí).
    -Blanc cremós amb ulls blaus molt clars.

  • Perlí:
    -Dilució doble del castany (i no està clar si també del negre).
    -Blanc marfil amb extremitats lleugerament mes fosques.

  • Ratoner -Gris:
    -Doble disolució del negre.
    -Pèls de base fosca i punta clara.
    -To blavós o groguenc i sense pèls blancs.
    -Extremitats, crin i cua sempre negres.
    -Poden tenir ratlla de mul i a vegades zebradures.

Els colors modificats per mescla homogènia de pèls blancs:
Por ser per tota la vida o progressiva augmentant els pèls blancs al llarg de la vida.

  • Peixard (Overo):
    Els cavalls overos poden tenir gairabé qualsevol distribució de taques blanques sobre el cos. La tendència és que tinguin la panxa tacada de blanc, la cua de color fosc i el cap amb bastant blanc ( sovint amb ulls despigmentats). El dors es fosc, almenys parcialment.

  • Ruà:
    -Pèls blancs disseminats sobre una capa castanya, alatzana o negre.
    -Aquests pèls blanc escassejen al cap, cua i crin (negres).
    -Pell negre i ulls foscos.

    Variants:
    -Ruà ordinari.
    -Ruà clar (predominen els pèls blancs).
    -Ruà fosc.

  • Tord:
    -Mescla progressiva de pèls blancs amb qualsevol color bàsic de capa.
    -Pèls blancs més qualsevol color de fons.
    -Pell negre i ulls foscos.

    Variants:
    -Tord ordinari (similar proporció de pèls blancs i negres-vermellosos)
    -Tord molt clar (predomina els blanc sobre el negre)
    -Tord fosc.


Els colors modificats per incorporació de pèls blancs formant taques homogènies:
En aquest cas el que passa es una despigmentació total d'una o varies zones cutanies en les que no es fabrica cap tipus de pigment i per tant la pell queda de color rosat.

  • Clapat (Pio):
    Apareixen taques blanques repartides per tot el cos alternades amb zones e la que s'expressa el color bàsic de la capa. Podem trobar clapats negres, alatzanas o castanys.
    -Qualsevol capa amb grans taques blanques.
    -Les taques estàn presents quan neix i no varia al llarg dels anys.

  • Appaloosa:
    Fons fosc (ja sigui una capa simple o composta) sobre les que es disposen taques blanques donant un aspecte marbejat.
    -Molts tenen la pell marbejada, els cascs ratllats i l'escleròtica (blanc de l'ull) molt blanc.
    -Molts diversos factors de distribució: flor de neu, motejat, lleopard...

  • Blanc:
    Quan la taca blanca es tan gran que afecta a tota la suoerfície cutània.
    -Pèls blancs, pell rosada, mucoses rosades (erròniament dita albina).
    -Iris pigmentat (normalemnt marró fosc, també marró clar, blau...)
    -No existeix el cavall veritablement albí (gen c: pell rosada, pèl blanc, iris vermell).

    Variants:
    -Blanc brillant.
    -Blanc mate.
    -Blanc pàl·lid.




Part pràctica:



El primer que vàrem fer va ser crear dos grups.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en anar a fer una ruta pel camp.



diumenge, 20 d’abril del 2014

UD1: El cavall - 25 de Febrer de 2014

Part teòrica:


  • Perxeró:
    Cavall originari de la vall de perche, en França.
    Durant les croades, es va reconèixer ampliament com exelent per la seva força i enteresa, aixi com las seva bellesa i estil
    El perxeró es del segle XIX no va mostrar menys pes i fàcilment es va adaptar a tirar els cotxes dels correus de França.
    Actualment els cien als Estats Unita encara que son populars a altres paisos.

    -Caràcter: Sang freda. són àgils i facils de muntar.

    -Característiques generals: Cap gros, front ample, orelles grans i mòbils, ulls grans i expressius. Eolls llarg i bastant arquejat, adornat amb una abundant crinera. el cos es ample, igual que el pit, les extremitats curtes i robustes.

  • El cavall dels pirineus:
    L'actual cavall pirinenct te com a origen els animals autoctons de Catalunya.
    Eñ mp,es ba aprovar al 2007 i 2 anys despres es va fer un reconoixement copm a raça equina autoctona de proteccio especal.
    tot i que el nom no es gaire important, si te un valor per la seva contribució al manteniment dels ecosistemes.

    -Caràcter: És de temperametn tranquil, però son vius i vigorosos.

    -Característiques generals: L'alçada a la creu oscil·la entre 1.45-1.60m, segons el sexe, i es una raça emntre semipesada i pesada, 650-750kg. L'aparenca es proporcionada i quilibrada,i resulta, en el seuconjunt molt harmònic amb aspecte de fortalesa i agilitat.

  • Cavall Hannoverià:
    Originari de l'antic regne de Hannover, al nord d'Alemanya. Es un cavall que es va dispersar pels 5 continents. acutalment es un dels preferits per muntar. Marcats amb "H".

    -Caràcter: SAng càlida. Cavall dòcil i bon caràcter. té resultats positius en doma i se'ls degut a la seva capacitat d'aprenentatge, intel·ligència.

    -Característiques generals: Té un cos atlètic i elegant amb una alçada entre 1.60-1.70m i amb gropa musculosa. Cap de tamany mig, coll i cames lleugeres i fines.

  • Cavall berber:
    Procedeix d'alguns cavalls salvatges que van sobreviure a l'era glacial . Es el responsable de la majoria de creacio de la majoria de races del mon. Originari del marroc al nord d'Àfrica. Resisteix a la calor i s'utilitza per fer llargues traveses per el desert.

    -Caràcter: Dòcil i rústic = no es delicat, ni feble.

    -Característiques generals: Espatlles planes i rectes, extremitats primes i dures amb el pit estret, la gropa arrodonida normalment inclinada i cua baixa, cascos estreta però resistents, color de capa: tord, castany fosc i negre. Alçada entre 1.45-1.55m. Cavall polivalent i de gran velocitat en dstàncies curtes, velocitat considerable en distancies mitjes i gran resistència en trajectes llargs. Resistència insuperable. I aguanta altes i baixes temperatures.

  • Menorquí:
    La seva existència es molt antiga. Es una raça preservada al llarg dels segles.
    Té el seu origen en els cavalls meridionals de la peninsula iberica. Es un parent estret del cavall mallorqui i del cavall català, que aquest ja està extingit. És un raça que sempre ha estat apreciat tant pel camp com per la equitació.

    -Caràcter: Sang calenta. La raça menorquina agrupa cavalls nobles de bon caracter, fàcil d'entrenar. Caràcter tranquil i obedient.

    -Característiques generals: Té un creuament amb el cavall de pura sang britànic. Color negre de capa. Cua baixa de pèl llarg i fort. Tronc allargat. Orrelles amb orientació divergent i mòvils de mida mitjana.
    Raça seleccionada per obtenir cavalls de capa negre i més alts que l'original.


    A més, hi han dos pigments: negre i marró. Depenent del tipus de pigments que es troba a les cèl·lules de la pell i del pèls i de la concentració en que es troba sortirà una gama molt amplia de colors.

1.3 Capa i pelatge dels cavalls.
  • Capa: Coloració exterior del cavall que es fruit de la combinació dels colors de la seva pell, i dels pèls que el cobreixen.
A més, hi han dos pigments: negre i marró. Depenent del tipus de pigments que es troba a les cèl·lules de la pell i del pèls i de la concentració en que es troba sortirà una gama molt amplia de colors.

Des del punt de vista genètic trobem:
    -Els colors bàsics: combinació dels colors bàsics.

    -Els colors modificats: sobre els gens bàsics actuen une gens que modifiquen.

Els colors bàsics:
    -Simples: negre i alatzana.
    -Compostos: castany.


Els colors modificats:
    -Per dilusió o aclariment del color bàsic.
    -Per mescla homogenia amb pèls blancs.
    -Per incorporació de pèls blancs formant taques homogenies.


  • Simple negre:
    -Pèls negres, pell negre i ulls foscos.
    -Hi ha castanys molt foscos considerats negres.
    -La majoria és destingeixen al estiu pel sol.

    Variants:
    -Negre brillant.
    -Negre mate.
    -Negre opac.

  • Simple alatzana:
    -Només pèl roig, pell negre i ulls negres foscos.
    -La crin, la cua i les extremitats poden ser més clares o més fosques, però mai negres.

    Variants:
    -Alatzà clar.
    -Alatzà ordinari.
    -Alatzà fosc.
    -Alatzà daurat.

  • Compost castany:
    -Pèls rojos o marrons, pell negre i ulls foscos.
    -La crin, la cua i extremitats sempre negres.
    -És el color més abundant.

    Variants:
    -Castany fosc.
    -Castany clar.
    -Castany ordinari.




Els colors modificats per dilució o aclariment de color bàsic:
Es produeix una decoloració dels colors bàsics.


  • Isabela:
    -Capa alatzana diluïda, pèls grocs calrs.
    -De vegades, crin i cua més foscos, però no negre.
    -Pot tenir ratlla dorsal vermell fosc, no negre.

    Variants:
    -Isabela fosc.
    -Isabela clar.
    -Isabela daurada.

  • Palomino:
    -Pèls daurats amb crinera i cua rosses-blanques.
    -Poden tenir ratlla de mul.




Part pràctica:

El primer que vàrem fer va ser crear dos grups.

-Primera activitat del dia:

La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.

-Segona activitat del dia:

La segona activitat del dia consistia en anar a fer una ruta pel camp.