Anatomia i fisiologia bàsica.
L'anatomia estudia les característiques físiques del òrgans, aparells i sistesmes, i la fisiologia estudia el seu funcionament.
El cavall com tot ésser viu esta constituit per un comjunt d'òrgans i sistemes que els diferencien d'altres animals.
1. L'esquelet:
L'esquelet del cavall com la resta d'éssers vius està constituit per ossos que s'uneixen entre si a través de les articulacions. La mussió i funció de l'esquelet és la amteixa que en l'ésser humà.
Des ddel punt de vista de la mecànica funcional, la porció de l'esquelet del cavall que té més importància es la que contitueix les extremitats.
Els aspectes més diferenciadors de l'esquelet del cavall són (amb l'humà):
-La falta de clavícula, el que fa que la unió de l'extremitat anterior al tronc sigui exclusivament muscular.
-El desenvolupament del coll.
-El desenvolupament dels ossos metacarpians i metatarcians.
-La reducció de nombre de dits, un sol dit en el suport de cada extremitat.
-El desenvolupament del sistema de suspenció de a gareta.
2. El sistema muscular:
Està contituit per multitud de músculs que tenen la funció de contraure's per produir moviment.
Igual que en el cos humà es classifiquen de contracció voluntària i involuntària. S'uneixen entre ells a través de les articulacions i s'uneixen als ossos a través dels tendons.
Les articulacions es classifiquen com les humanes donant els diferents tipus de moviment i consten de les mateixes parts.
De la mateixa manera que els humans, el sistema muscular s'ha d'escalfar abans de l'exercici i fer un bon traball progressiu per adaptar-los a l'esforç.
De igual forma es poden lesionar per les mateixes causes que els humans, s'han de tenir en compte les càrregues per no sobrecargar.
Cal remarcar la inportància dels tendons flexors del dit, que es troben en la cara posterior de la canya, ja que son els que més és treballen en el suport del pes i per tant, els que més risc tenen de patir lesions. en aquesta feina de sustentació de la garreta, els tendons son auxiliants per un lligament anomenat "suspensors de la garreta". La importància d'aquesta zona per incidències de lesions i funció exigeix un ocneixement anatòmic.
3. Aparell respiratori:
La seva missió principal és proveir a l'organisme l'oxigen i eliminar el CO2.
El cavall es un animal de gran capacitat respiratòria, però és molt sensible a les malalties que afecten a aquest aparell.
És per això que es molt important que el seu box estigui molt ben ventilat amb una renovació d'aire continu, si això no fos possible, es preferible mantenir-lo a l'aire lliure.
Una de les característiques diferents del cavall respecte als altres animals es la incapacitat de respirar per la boca, degut al gran desenvolupament del vel del paladar que també l'impedeix la possibilitat del vòmit. Per contrarestar aquest dèficit, el cavall pot dilatar les narius permetent l'entrada de més aire.
Prevenció de malalties respiratòries:
-Mantenir al cavall en un ambient sa des del punt de vista de la puresa de l'aire.
-Un adequat programa de vacunació.
-Quan hi ha un brot d'una malaltia respiratòria, aïllar adequadament als cavalls.
4. Aparell urinari:
La seva missió es filtrar la sang per eliminar els residus tòxics produits com a conseqüència de l'activitat dels diferents organs i sistemes. Aquest aparell no presenta cap caracteristica diferent respecte als altres animals que cal remarcar.
El formen: ronyons, úter, uretra i bufeta de l'orina.
5. Aperell reproductor:
La seva missió es possibilitar la combinació de l'espècie. S'anomena al període en que les famelles es mostren receptives a l'aparellament amb el mascle. Les eugues presenten cels de forma periòdica durant tot l'any, excepte a l'hivern alb algunes excepcions. Un cel normal dura uns 7 dies i es repeteix al voltant de cada 21 dies.
El període de gestació de les eugues es de 11 mesos. Són animals que pareixen amb facilitat si els comparem amb altres animals, i generalment tenen una sola cria.
És freqüent la castració dels mascles per facilitar el seu maneig i impedir interferències en la doma. S'ha de fer preferiblement quan el cavall es jove i no provoca una reducció de força, en tot cas, tot el contrari.
6. Aparell circulatori:
El principal objectiu es el transport de substàncies orgàniques: nutrients i oxigen a les cèl·lules i recollir els residus.
entre els aspectes biomecànics diferencials, tenim el sistema valvular de les venes de les extremitats que impedeix que la sang retorni cap enrere, afavorint la circulació.
També cal destacar la circulació del peu, en que els vasos sanguini circulen per l'interior de l'os del peu, el que fa que la pressió del peu del cavall no els aixafa, permetent que es realitzi la nutrició dels teixits encara que es cavalls es mantinguin molta estona de peu (mecanisme que afavoreix ña possibilitat de que els cavalls dormin de peu).
7. Aparell neuroendocrí:
És l'encarregat de realitzar la cordinació de les funcions de tota la resta d'aparells i sistemes el cos.
Consta del sistema nerviós i el sistema endocrí.
-El sistema nerviós realitza la coordinació mitjançant els estímuls elèctrics.
-El sistema endocrí realitza la coordinació mitjançant de segregar substàncies.
8. La pell:
És la capa externa que recobreix els animals:
-La seva funció es separar i protegir l'organisme de l'entorn.
-A la pell es localitzen multitud d'òrgans dels sentits, en especial, els tàctils.
-Permeten la termoregulació permetent al cavall que mantinguin una temperatura constant mitjançant la regulació de la sang i la producció de la suor (que quan s'evapora produeix una refigeració).
La pell del cavall es relativament gruixuda i presenta una sèrie d'estructures.
-Els pèls: importants per la regulació tèrmica i per la determinació de color de la capa.
Normalment pateixen processos de manera que permeten reservar la seva capa de pèls en funció de la temperatura exterior (estiu més curt i hivern més llarg).
-Les glàndules sudorípares: produeixen la suor sobre la pell quan la temperatura orgànica augmenta.
-Les glàndules sebàcies: produeixen una substància grassa que ajuda a la impermeabilitzar la coberta de la pell. D'aquesta manera els cavalls es poden mullar sense patir d'anys, sense que l'aigua penetri a les capes internes del pelatje i afectar a la termoregulació.
És una capa molt important pels cavalls que vuien a l'exterior per això no se'ls pot dutxar amb sabó.
Les "cerdes" que són pèls més gruixuts i llargs, són els de la crin, cua o sota la garreta.
La crin té una funció tan clara com la cua, que permet espantar els insectes. I els pèls de la garreta que fa que la suor caigui a terra i no s'acumuli al travados on podrà produir irritació i lesions.
Part Pràctica:
El primer que vàrem fer va ser crear dos grups.
-Primera activitat del dia:
La primera activitat del dia per al nostre grup consistia en la neteja de quadres, tal i com ho fem sempre.
-Segona activitat del dia:
La segona activitat del dia consistia en anar a fer una ruta pel camp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada